L'últim dia de llum

Hola, no se si ho heu vist, però ahir vaig acabar de penjar tots els comentaris dels llibres que m'he llegit, (per fi) i a partir d'ara, cada cop que m'acabi un llibre ho posaré, però mentre no en faig un altre, penjaré relats, fotos... A més a més, estic escrivint un llibre, i quan l'acabi l'aniré penjant a trossos. Espero que os estigui agradant el blog i aquí os penjo el primer relat.



L'ÚLTIM DIA DE LLUM:
Vaig deixar caure el meu pesat cos sobre la gespa del parc, em vaig estirar observant els núvols que passaven mostrant formes pel cel al teu costat. El contrast perfecte del blau del cel amb el gris dels núvols enseguia els meus ulls. Tot era tant perfecte... En part tinc sort de que aquell fos el meu últim record.
Recordo cada un dels núvols, cada una de les seves formes, cada segon d’aquella preciosa tarda que vaig passar amb tu abans de l’accident. Recordo el vermell fort de les flors que s’estenien al llarg del prat camuflades pel verd clar de la gespa, recordo com tu et recargolaves per evitar el contacte amb els insectes encara que cada cop que veies una papallona et tiraves sobra ella, també recordo quan fèiem curses fins al verd i espès bosc a l’altre punta del parc, com sempre et deixava guanyar les carreres perquè et creessis un bon corredor, però tot això es va acabar aquella mateixa tarda. No podia suportar l’idea de perdre’t, tu eres massa petit per rebre l’impacta. Vaig saltar davant teu a la carretera empenyent-te fora de perill, però vaig rebre jo l’impacta...
No podia viure sabent que podria haver impedit la mort del meu fill, així que no m’ho vaig pensar ni dos cops a sacrificar-me per tu. Sempre trobaré a faltar els colors d’aquell prat, la forma dels núvols i el fort groc de la llum del sol, però sé, que tot i perdre la vista en aquell accident, sempre tindré el bon record d’aquella última tarda amb tu. 


Espero que os agradi, deixeu el vostre comentari aquí a baix. :)