T'estimo avi!

T'ESTIMO AVI!
Si almenys t’hagués vist per últim cop… Però ni això, no et vaig conèixer mai. L’únic record teu es la foto del menjador de casa l’avia. Cada cop que la veig em sento trist, però no trist de saber que no hi ets, sinó que em sento trist de no haver-te conegut, trist de que ja no hi siguis, trist de no haver pogut viure la meva infància amb tu, trist de saber que m’ho hauria passat genial al teu costat, trist de no poder tenir cap fotografia amb tu, però sobretot estic trist de no tenir cap record amb tu, que cada cop que em preguntin sobre tu només pugui respondre “no el vaig conèixer” o “suposo que hauria sigut un avi genial” i tot i que en tic la certesa mai o podré saber, perquè per desgracia, vas marxar abans que jo arribes. Però no si pot fer re, i l’únic que sé, es que segur que hauries sigut el millor avi del mon si hi haguessis sigut quan era petit. I vull que sàpigues, que siguis l’estrella que siguis en el cel, per mi sempre brillarà més que les altres. T’estimo avi!